Sant Jordi

Bon dia a tothom.

Avui que és Sant Jordi, abans de res us desitgem que gaudiu força aquesta diada.

Per Sant Jordi, a Catalunya ens regalarem roses i llibres. Són símbols d’estimació i de cultura, i així mostrem la nostra voluntat de ser una societat civilitzada, madura i pròspera, que necessita roses, és a dir relacions positives i constructives, però també llibres, que vol dir ganes de saber, actitud crica i debat civilitzat. Potser per això ens agrada tant aquesta diada, que reflecteix la nostra aspiració nacional a ser un país com cal, un país lliure, responsable i desacomplexat. Ens hi sentim tan identificats, que ben bé podria ser la nostra festa nacional. Però ara com ara no som cap país lliure i responsable, perquè els assumptes importants els decideixen uns personatges de Madrid que no hem pas triat. Ni som tampoc cap país desacomplexat, perquè patim un assetjament i una humiliació continuats i delictius de jutges, de polítics, de policies i de mitjans espanyols. Per això la nostra prioritat no és mostrar-nos satisfets com a societat que, malgrat tots els entrebancs, encara ens en sortim prou bé, sinó insistir en la necessitat d’alliberar-nos d’una situació d’abús, incompatible amb la democràcia i amb la justícia. Justament aquesta voluntat de ser lliures és el que significa l’onze de setembre, la nostra festa nacional. Per això als partits que treballen per als interessos de Madrid sempre els ha molestat aquest caràcter reivindicatiu de la llibertat dels catalans, perquè s’oposa frontalment al que ells pretenen, que és continuar sotmetent-nos. Temps enrere, Ciudadanos volia passar la festa nacional a Sant Jordi, no per promoure la cultura catalana, ni per protegir la nostra llengua, ni tan sols per afavorir a la convivència, sinó per intentar liquidar d’una vegada la nostra lluita per la dignitat. Actualment, el govern socialista català fa tot el possible per instal·lar-nos definitivament en la normalitat d’una colònia, la d’una dependència humiliant per un temps il·limitat. El seu govern, tan minoritari, però amb unes finalitats colonials ben clares, pretén que sigui considerat el govern de tothom. Doncs miri, no. No podem considerar nostre un govern que accepta l’espoli fiscal dels catalans o que se sotmet als interessos de Madrid quan decideix sobre Catalunya, sempre en contra nostra. Contràriament, l’independentisme sí que treballa a favor de tothom, perquè la independència de Catalunya és l’única manera de posar fi a l’explotació i la humiliació de tots els catalans, votin el que votin. És per això que avui, entre llibres i roses, una vegada més exigim, i convidem tothom a reclamar, la nostra llibertat, la nostra independència.

Joan Aliberas

Deixa un comentari